INTspira’t

En aquest apartat trobareu les iniciatives més destacades realitzades per BID’s d’arreu del món. De ben segur que l’excel·lència internacional ens servirà a tots plegats com a font d’inspiració per definir la nostra estratègia i plans d’actuació.

El barri d’Angel s’adapta a les persones d’edat avançada

Londres (Anglaterra)

El barri d’Angel, al districte d’Islington, és molt conegut pel seu comerç, la restauració i sobretot per l’oci nocturn. Com que hi viuen força persones d’edat avançada, el BID local va decidir que un pilar del seu pla d’acció consistiria a vetllar perquè la zona fos particularment còmoda per a les persones grans.

Amb el suport de l’Ajuntament de districte, de veïns i d’empreses, el BID va dur a terme una sèrie d’actuacions relacionades amb l’accessibilitat del disseny urbà (instal·lació de portes lleugeres, reducció de sorolls, més llocs on seure, accessos, passos de vianants, serveis públics adaptats, etc.). Les empreses del barri de seguida es van engrescar a crear ofertes específiques per a gent gran (sessions gratuïtes de cinema, massatges, esmorzars gratuïts). I ràpidament aparegueren actuacions per evitar l’aïllament social dels avis, com ara la companyia de teatre ‘Gent Gran’, un projecte d’intercanvi d’habilitats amb jovent, o un calendari específic d’actes per a gent gran, entre els quals destaca el pícnic anual per a pensionistes.

Aquest compendi d’accions per a generar un entorn inclusiu va acabar convertint Angel en la zona més atractiva per als avis i àvies de tot Londres. Així queda palès en la campanya publicitària Ageing better (envellint millor), que va fer el propi BID. En aquest marc col·laboratiu no sorprèn que, quan el BID va demanar a l’Ajuntament la supressió d’una taxa per als locals d’oci, el principal suport que va rebre va ser el de l’associació de jubilats i jubilades.

Com és lògic, la Covid-19 ha obligat a suspendre temporalment moltes activitats a Angel. Protegir les persones grans és prioritari. Però els membres del BID ja pensen com reprendre-les, amb nous formats, amb nous objectius, però amb la mateixa filosofia inclusiva.

10 punts per a la reactivació del comerç i la restauració

Bochum (Alemanya)

A la ciutat de Bochum (Renania-Nort-Westfalia), BID’s i altres associacions empresarials col·laboren amb l’Ajuntament en un pla de 10 punts per reactivar del comerç local.

  1. Marketplace ‘Wir sind Bochum’. Un market online on es poden trobar descomptes bescanviables només a botigues físiques.
  2. Paquet de mobilitat. Aparcament gratuït, tiquets de transport o neteja de la bicicleta per consumir mínims al comerç local.
  3. Servei d’assessorament en higiene i prevenció per als comerços
  4. Terrasses lliures de taxa el que queda de 2020
  5. Servei de formació i consultoria tecnològica per al comerç.
  6. Fons de màrqueting. Per cada euro que una empresa privada inverteix en promoció, l’Ajuntament en posa tres.
  7. Galeria a l’aire lliure. Una plataforma online perquè els ciutadans pengin fotos fetes durant el confinament, les millors s’imprimiran en lones a l’eix comercial.
  8. Rehabilitació del centre per a una major sostenibilitat.
  9. Pla estratègic per a la restauració ‘Gastro-Bochum’.
  10. Campanya publicitària “Hier, wo das WIR noch zählt” (Aquí, on el nosaltres encara importa).

Benvinguts a la ciutat de les arcades!

Cardiff (Gal·les)

Quantes vegades hem sentit parlar de crear una experiència de única per als visitants al nostre poble o ciutat? Doncs bé, un cas en què ens podem emmirallar és Cardiff. Després de la desindustrialització de finals de segle, la capital de Gal·les va passar força temps sense una proposta de valor que facilités la regeneració econòmica. Però, ara fa tres anys, el BID For Cardiff va emprendre una iniciativa plena d’èxit: elaborar un relat al voltant de les set arcades de la ciutat, un actiu històric que fins llavors no s’havia explotat.

Primer de tot van buscar en els llibres d’història anècdotes de les arcades; moltes estarien basaven en habitants del mateix Cardiff, és clar, però sobretot en buscaven relacionades amb immigrants de ciutats properes, com Bristol o Bath. A continuació van organitzar una votació entre 10.000 veïns per tal que escollissin els millors comerços, restaurants i hotels que estiguessin a menys de 800 metres de les arcades: els guanyadors formarien la llista anomenada Top Ten City of Arcades. Finalment, des del BID van encarregar a experts independents un story telling que identifiqués Cardiff com la Ciutat de les Arcades.

La campanya de comunicació de la Ciutat de les Arcades va tenir dues fases: la primera aniria adreçada als habitants de la ciutat –que havien de fer seu el relat–; la segona, a Bristol, Bath i resta de rodalies. I els resultats han estat excel·lents, tant en fluxos de visitants com en consum generat.

Quan els pregunten pels secrets del seu èxit, els amics de For Cardiff responen: 1) calia que les percepcions de la ciutat fossin tant positives com negatives, per tal que la llegenda fos convincent; 2) no podíem llançar la segona fase fins que els residents no haguessin interioritzat la idea de la Ciutat de les Arcades, i 3) necessitàvem un seguiment permanent d’indicadors per saber què funcionava i què no.

Amb aquesta mateixa visió estratègica, actualment ja preparen el Dia de la Ciutat de les Arcades, mitjançant una associació amb ciutats d’arreu del món que tenen arcades similars, com ara Milà.

Avís legal. D’acord amb l’article 17.1 de la llei 19/2014, la Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se’n citi la font i la data d’actualització, i que no se’n desnaturalitzi la informació (article 8 de la llei 37/2007) i també que no es contradigui amb una llicència específica.

Avís legal. D’acord amb l’article 17.1 de la llei 19/2014, la Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se’n citi la font i la data d’actualització, i que no se’n desnaturalitzi la informació (article 8 de la llei 37/2007) i també que no es contradigui amb una llicència específica.